La Moreneta de Czestochowa

El pare Grzegorz, salvador d’ànimes i devot, acostuma a posar cada dia una ciri a la Mare de Déu de Czestochowa. Ho fa cada dia, abans de la missa de vuit, i els fidels el tenen com a un rutinari portador de la flama de la fe.  Avui, però, els ha sorprès. Mossèn Grzegorz s’ha presentat a l’ofici no amb un ciri, no; sinó amb un parell. Els ha encès amb les espelmetes sobrants de diumenge, que han traspassat el seu vigor tremolós als dos flamants gratacels de cera:

-Senyora, ara resulta que són dos els pobles que heu de protegir dins vostre mantell.

En Grzegorz sabia de què parlava. Feia temps, des del 82, quan va acompanyar Karol Wojtyla a Espanya, va començar a estudiar castellà. Però no ha estat fins fa tres dies que, en les pàgines d’un dels seus Collins atrotinats, ha trobat una equivalència que l’ha deixat estupefacte. “Polaco: catalan.” Sense més explicació. I en Grzegorz, home obedient, ha decidit recordar en les seves oracions aquest poble agermanat de forma estranya.

No penseu pas, però, que aquest humil sacerdot ha elevat aquest acte per aquelles coses de la fe cega. Ahir mateix, en directe, des del seu desptaxet i per la CNN, va poder comprovar com milers d’estranys pelegrins evocaven des de la font d’una deesa un estrambòtic virolai en consonància amb la seva troballa: “¡Bote, bote, bote, polaco quien no bote!”  Les casualitats no són mai singulars. Com els polonesos.