TOP: Coses que fan molta por

 

Amb 9 anys, el videoclip de Thriller em va causar pànic durant un temps indefinit de sis, tretze o vint-i-dos mesos (ja he dit que era indefinit). Per què? Perquè, simplement, jo era un cagueta, per començar. Però, sobretot, perquè m’obstinava a tapar-me els ulls durant alguns fragments i ja se sap: la imaginació pot arribar a ser salvatge. Davant el poder de la ment humana, res tenen a fer els patètics monòlegs d’Iker Jiménez (fa més por Iker Casillas esbroncant Salgado, per exemple) o l’evident destrossa que ha acabat perpetrant-se el bo d’en Jacko sense necessitat d’efectes especials. Així que, del més ínfim al més gran, aquí tenen mis terrores favoritos a les 2.58 de la matinada, quan els jefes fa estona que dormen i els pringats tornen arrosegant-se cap a les seves criptes:

• 5. La síndrome de la pàgina en blanc. ¿Lo qué?
• 4. Els tradicionals mals començaments del teu equip de futbol. És que són uns xavals generosos. Terrorífica ONG.
• 3. El Sr. Ahmadineyad, amb les seves idees de Mahmud. Bush los cría y ellos se ajuntan.
• 2. Veure un canal local a partir de la una de la matinada en un pantallot de moltes polzades. Glubs! Obertures i apèndixs t’ataquen amb dimensions desconegudes i acomplexants. XXL en teles XXL? Diguem no a la redundància! O a l’avarícia: “Escolti, tiene usted lo mío y lo de medio barrio, ¿no?” 
• 1. Creure que no només t’has trencat el menisc intern i l’extern, sinó també la ròtula, els isquiotibials, els lligaments encreuats, la tíbia, el peroné i el gusnàrplix. Paranoia in crescendo, però el Dr. Olaiff opina que tot és autosuggestió. Ja t’ho diré, nen.